Història i símbols

Història:

El nom de Sant Feliu ja apareix l'any 1059 quan Mir Geribert i la seva esposa Guisla foren nomenats barons de Montbui pel Comte de Barcelona Ramon Berenguer I el Vell. Aquests van ser els primers senyors feudals que van ocupar una baronia que s’extenia al llarg i ample d’una extensa contrada a la que pertanyien, entre d’altres, els actuals municipis de Sant Feliu, l'Ametlla del Vallès, Santa Eulàlia de Ronçana...

Amb el pas dels segles, Sant Feliu es va constituir en l'enclavament més important de tots els que conformaven aquesta baronia, tant en nombre d’habitants com en producció artesanal. Això va provocar que els habitants de Sant Feliu es plantegessin la independència respecte la baronia de Montbui.

Després de molts litigis, i aprofitant una conjuntura favorable, es va obtenir del rei Carles IV, l'any 1793, el títol de Vila a la parròquia de Sant Feliu de Codines, encara que aquesta concessió no va poder ser efectiva fins el dia 8 de desembre de 1799, data en què es van poder reunir els 25.000 rals de billó que es demanaven.

Originàriament, la població va créixer al voltant de l'església parroquial, on es va formar el barri de La Sagrera (que vol dir "terra sagrada"). Actualment, aquesta zona encara conserva els carrerons estrets i algunes edificacions típiques de segles passats.

Poc a poc el poble va anar creixent i, paral·lelament al barri de Sagrera, es van formar altres barris importants del nucli urbà, com el Serrat de Vic i La Venderia o Revenderia, aquest últim s’estenia per la carena de l'altra banda del Torrent de l'Escletxa que passava pel mig del poble.

Al llarg del temps es va anar creant una intensa rivalitat entre els dos barris, fins al punt que el de la Venderia, el 1796, va construir el seu propi campanar per posar-hi "rellotge de quarts y horas,... ab sas campanas".

Amb el transcurs dels segles, òbviament, va desaparèixer aquesta picabaralla i aquells dos barris es van unir físicament, per mitjà de la urbanització de la plaça i més tard, també, amb l'obertura de la Travessia. A partir d’aquest fet es van anar formant altres barris i zones residencials fins a conformar l'actual i característic poble de Sant Feliu de Codines.

Des de finals del segle passat, aquestes zones residencials es van anar incrementant gràcies a l'arribada de gent que ha preferit l'entorn natural de Sant Feliu al brogit de les ciutats.

Per ampliar la informació sobre la història de Sant Feliu de Codines, podeu llegir els document PDF del llibre "Apunts d'història de Sant Feliu de Codines" de Francesc Garriga Cassart publicat l'any 1997.

Història (PDF, 215 kB)

Podeu consultar més bibliografia de Sant Feliu de Codines a la Biblioteca Municipal Joan Petit i Aguilar.

Símbols:

El clima sec gairebé exclusiu de què gaudeix Sant Feliu en l'entorn on està enclavat, el seu entorn natural i la proximitat a grans ciutats són els principals factors que van fomentar un nou estil de vida, de tipus residencial, a finals del segle passat.

Des d'aleshores han estat diversos personatges importants els que han passat per la població. Un d'ells és l'arquitecte Antoni Gaudí. A Sant Feliu, hi va deixar la empremta amb el disseny de l'estendard de l'Orfeó Feliuà, que està exposat al Museu Arqueològic Municipal.

El Doctor Bartomeu Robert va ser un altre personatge que va gaudir del clima benigne de Sant Feliu, fins al punt que comentava que Sant Feliu era el millor poble del Vallès i recomanava a molts dels seus malalts que hi passessin llargues temporades per guarir-se.

Entre altres "santfeliuencs il·lustres" també cal destacar el pas del filòleg Pompeu Fabra, dels polítics Manuel Carrasco i Formiguera, i Francesc Cambó, i de l'eclesiàstic i pensador Jaume Balmes, que va escriure a la Masia del Prat de Dalt la seva famosa obra "El Criterio".

Altres símbols de Sant Feliu de Codines són els Gegants, l'escultura del Bicentenari de la Independència de Sant Feliu de la Baronia de Montbui ubicada al parc de la Font dels Àlbers i la bandera del municipi.