Ple del 22 de juny - Ordinari

Tipus de convocatòria: Ordinària                                                           
Data i hora: 22 de juny de 2022 a les 20 hores         
Lloc: Sala de Plens (retransmès en directe pel Canal Codinenc, a Youtube)           

El passat 26 de maig es va celebrar el Ple Ordinari del mes d’abril de l’ajuntament de Sant Feliu de Codines de manera presencial a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Sant Feliu de Codines, retransmès per Canal Codinenc, a Youtube; amb la presència de tots els regidors i regidores, assistits per la Secretària Municipal, la Sra. Anna Maria Acosta Moreno.

Lectura i aprovació de l'esborrany de l'acta de la sessió ordinària del 26 de maig de 2022.
S’aprova per unanimitat l’acta de la sessió ordinària de 26 de maig de 2022.

ACTIVITAT DE CONTROL

  1. Donar compte del contingut de les actes de les Juntes de Govern Local de l’1, 8 i 15 de juny.

PART RESOLUTIVA

  1. Dictamen per a l’aprovació inicial de l’expedient de modificació de crèdits 5/2022.  HISENDA. EXPEDIENT 1268/2022. Votació: Aprovada per unanimitat.
    Comentaris: La Sra. Mercè Serratacó diu que en principi, tal com van explicar a la Comissió Informativa, es tracta de un reajustament de partides per subvencions que han arribat.
    El Sr. Pau Ibars pregunta si pot ser que no tinguin l’Excel definitiu, perquè hi ha tants Excels que ja s’ha perdut una mica. Que la ultima versió és el refós i suma uns 30.000 euros al final, i hi ha 45.000 euros a l’acta.
    Diu que més que res és perquè quan comparen coses va bé tenir-ho.
    El Sr. Manel Vila diu que la diferència són 15.000 euros. Quasi segur, perquè és el que van fer a última hora. La diferència dels carregadors, perquè els va arribar el projecte dilluns al migdia.
    El Sr. Pau Ibars diu que d’acord. Demana que si poden explicar una mica en detall el projecte dels carregadors, ja que és una quantitat substancial.
    El Sr. Manel Vila explica que, aprofitant ja que havien de posar els carregadors del cotxe de Som Mobilitat, i la nova llei que va sortir a final d’any, que establia que tots els aparcaments han de tenir un carregador cada 20 places, es posaran no ben bé 6 carregadors, sinó que podran endollar 6 cotxes a l’aparcament. Que hi hauran 2 carregadors ràpids, d’aquests que en mitja hora o tres quarts, queda carregat al 80 %, i 4 dels entremitjos.
    Que, en principi, aniran a la primera planta, a la part de la paret. Que es posa només entrar, que hi ha la plaça d’aparcament de motos i un de cotxes, que es converteix en una grossa perquè sigui apta per a mobilitat reduïda, i després ocuparan les 5 següents. Que a aquesta plaça de mobilitat reduïda tindrà un ràpid, després 2 de “lents”, 1 de ràpid i 2 de “lents”.
    Diu que, per fer això, han de modificar també el quadre de l’entrada, que ha de ser de 100 quilowatts i que és casi bé el que puja més del projecte.
    El Sr. Pau Ibars pregunta si la plaça ampla de mobilitat reduïda és la que tindrà el carregador ràpid.
    El Sr. Manel Vila respon que sí.
    El Sr. Pau Ibars pregunta si podrà aparcar qualsevol cotxe amb mobilitat reduïda.
    El Sr. Manel Vila diu que ha de tenir mobilitat reduïda i cotxe elèctric. Que de cotxe elèctric has de deixar una amb les dimensions que toquen, que les altres són més estretes.
    El Sr. Pau Ibars pregunta si el punt de càrrega que havien comentat alguna vegada, al Centre Cívic, de moment no es munta.
    El Sr. Daniel Fonoll diu que no es contempla, perquè amb el pressupost que hi ha a veure si a l’any vinent ho poden posar, que de moment han de fer aquests.
    El Sr. Pau Ibars diu que havia entès que un d’aquests anava al Centre Cívic.
    El Sr. Daniel Fonoll diu que sí, però que al tenir els aparcaments que hi ha aquí, per llei hi hauria d’haver els 6 carregadors. Que ja miraran de cara a l’any vinent si ho poden posar a pressupost de posar un parell a baix al Centre Cívic.
    El Sr. Pau Ibars pregunta si no hi ha possibilitat de moure l’actual o no es contempla.
    El Sr. Daniel Fonoll respon que això ho han d’acabar de contemplar, però que de totes maneres el cotxe de Som Mobilitat potser al millor lloc que podria estar és aquí fora. Que s’està acabant de mirar a veure si aquest es queda o no. Que han de parlar amb els dels carregadors.
    El Sr. Pol Cabutí diu que, anant una mica en la línia del Sr. Pau Ibars, demana aquest augment com sobtat d’aquesta partida, que passa de 4.500 euros a 45.000 euros. Que entén que és per tot el projecte, aprofitant també una subvenció de 15.000 euros, que també va destinat allà.
    Demana aprofitar i que es tregui el lloc de la plaça, perquè està molt bé la mobilitat elèctrica, però també és important cuidar la mobilitat a peu, i creuen, des del grup de Primàries, que a la plaça no hi hauria d’haver cap vehicle.
    Diu que l’ha sobtat, que vol aclarir-ho, el tema de la plaça de mobilitat reduïda i elèctrica. Pregunta si això és per normativa. Que entenen que és per normativa, perquè una plaça de mobilitat elèctrica i de mobilitat reduïda difícilment s’omplirà, i llavors tindran una plaça hipotecada.
    El Sr. Manel Vila diu que no serà exclusivament per a mobilitat reduïda, però s’ha de deixar una amb les mides que toquen.
    El Sr. Pol Cabutí pregunta si allà podrà aparcar qualsevol vehicle elèctric.
    El Sr. Manel Vila diu que, en principi, sí. Que el que s’ha de fer és permetre que una mobilitat reduïda pugui aparcar. Que si són els estrets com els que són li és difícil sortir del cotxe després.
    El Sr. Pol Cabutí diu, en representació de Primàries Codines, que votaran a favor d’aquesta modificació. Que és estrany que votin a favor d’una modificació de crèdits, però votaran a favor, tot remarcant també que tornen a utilitzar una quantitat important de diners del romanent de tresoreria i que entenen les circumstàncies i, en aquest cas, el destí els hi sembla totalment coherent i sí serveix com per acabar de materialitzar i aprofitar aquesta subvenció creuen que és el que toca.
     
  2. Dictamen per a l’aprovació inicial del projecte de substitució de la canonada d’impulsió entre la captació del Molí de Llobateres i el dipòsit del Flaquer. SERVEIS MUNCIPALS. EXPEDIENT 793/2022. Votació: 8 vots a favor (6 Junts Per Sant Feliu, 1 ERC-AM i 1 PSC-CP) i 5 vots en contra de Primàries Codines.
    Comentaris: El Sr. Manel Vila explica que el projecte consisteix en canviar la canonada que va des del Molí de Llobateres fins el dipòsit del Flaquer. Que s’aprofita al canviar-lo per modificar una mica el recorregut d’aquest tub, que el que hi ha ara va fent bastants revolts i hi ha moments pel mig de la muntanya que també a l’hora de fer manteniment els ho dificulta perquè estan pel mig dels arbres i no poden arribar les màquines.
    Que aprofitant que hi ha la línia d’alta tensió que passa quasi bé pel mateix tros s’aprofita, complint les distàncies que els han marcat, el mateix recte que hi ha a la línia d’alta tensió fins arribar al Flaquer, que després l’envolta per arribar fins al dipòsit.
    El Sr. Joan Fontserè diu que una de les preguntes que van fer a la Comissió Informativa va ser com quedava la canonada antiga. Que ho tornen a remarcar perquè creuen que era necessari no només que es desafectés la zona per on passava sinó que també es retirés, donat que segurament era una canonada antiga i molt probablement de fibrociment. Que, per tant, demanen que s’inclogui a l’obra el fet de la retirada de la canonada.
    Que el dia de la Comissió Informativa van preguntar si al tram aquest s’havien enregistrat pèrdues donada la seva antiguitat, si realment era una substitució, perquè entenen que estan comptabilitzades o controlades, monitoritzades, per dir-ho d’una altra manera, aquestes pèrdues.
    El Sr. Manel Vila diu que les pèrdues només d’aquest tros no estan comptabilitzades, perquè no hi ha els sensors que toquen, però sí que és un dels trossos bastant antic, que hi ha moltes pèrdues i és bastant difícil d’arreglar-les, perquè abans d’arribar al lloc si has d’anar amb màquina primer has d’arribar als arbres per arribar-hi. Que per això s’aprofita també el canvi de recorregut, ja que després de parlar amb tots els propietaris estan d’acord, així també desafecten un tros dels seus terrenys.
    El Sr. Joan Fontserè pregunta pel fet de la retirada de la canonada.
    La Sra. Mercè Serratacó diu que la retirada de la canonada, en els trams on coincideix el nou i el vell, evidentment es canvia i es treu el fibrociment i es posen els tubs aquests nous que toquen.
    Diu, en referència a l’antic, que han estat parlant amb ells i en principi no havien previst de treure’ls, però sí que els han promès fer un estudi de com treure’ls i què costarà. Que també han de tenir en compte que les obres que facin després no els repercuteixin per una altra banda, però primer els hi faran l’estudi per retirar-ho, perquè ho han estat parlant i ho han entès igual que ells i que el govern. Que cap problema.
    El Sr. Joan Fontserè diu que el pressupost, que finalment és amb l’IVA inclòs, és de 430.909 euros en la seva totalitat, entenen que després hi haurà el concurs i hi hauran baixes o no, i pregunta com es financia aquesta inversió.
    El Sr. Manel Vila respon que en principi dependrà molt de com evolucioni el preu de l’energia, però si es manté més o menys estable es podrà absorbir amb la tarifa tal com està. Si augmenta gaire és el que hauran controlant.
    Que per aquest any no es preveu que el cost o les despeses de l’empresa d’aigua augmentin molt i per tant ho podrien absorbir i si segueix igual s’absorbiria amb la tarifa tal com està ara sense augmentar-la, si no màxim és un 1,5%-2% que són trenta cèntims al mes el que s’hauria de pujar per finançar.
    El Sr. Joan Fontserè diu que en el seu dia van parlar del tema de l’aigua llarg i dilatadament. Que se’ls va informar que hi havia uns diners que quan es va signar anaven servint per fer inversions, va haver una aportació dinerària directa, i després a més a més hi ha tot el fons de reposició.
    Pregunta si d’aquests 356.430 euros que hi ha, que després acabaran amb els que siguin a nivell de contractació, no es poden imputar cap a la part de el fons de reposició, ni cap a la part d’inversió que quedava pendent del contracte.
    El Sr. Manel Vila respon que del fons de reposició en principi hi ha d’altres coses previstes que s’estan acabant de parlar per quadrar-les. Que amb la part d’inversió sí, el problema és que des de l’octubre o així del Molí de Llobateres quasi bé no surt aigua, amb la sequera, amb el que s’ha de bombar tota l’aigua dels altres pous que estan 200 metres avall i el consum elèctric és molt elevat i, amb la pujada de l’electricitat, han passat de pagar uns 50 euros el quilovat a 200 euros.
    Que si això ara ja es regularitza i es queda així s’absorbirà tot amb el que tenen d’inversions. Que si augmenta gaire és on hauran d’acabar de negociar.
    El Sr. Joan Fontserè diu que a ells els preocupa molt pel que precisament acaba de dir ara el Sr. Manel Vila, de dir que el preu del quilovat/hora ha pujat el que ha pujat, ningú els garanteix que no segueixi pujant, sembla que sí que s’està estabilitzant. Que els preocupa no tant pel fet que malauradament no tenen massa control i haurien d’intentar buscar mecanismes, i que entén que no és la seva competència ara i aquí, sinó que els preocupa perquè al final estan depenent sempre d’un tercer. Que en aquest sentit és qui presta el servei i al final és la repercussió, si no es pot absorbir la inversió, o el fons d’inversió va a d’altres coses. Que al final estan fent una inversió en una estructura que és pròpia per un tercer que està traient un rendiment, que veuran en un altre punt quan es parla directament de millorar el rendiment.
    Que creuen que el tema de l’aigua és un tema cabdal i ho van dir, ho van explicar i debatre bastament, que la concessió a CASSA no entra dins del model de gestió de l’aigua que ells voldrien. Que creuen que era un actiu que tenia l’ajuntament i que, com s’està veient, s’estan assumint inversions, i ho veuran més endavant, per també de subvencions públiques, o per part de l’ajuntament, del fons propis, i per tant, amb aquest model, ells no hi estan d’acord i ho han manifestat moltes vegades. Que per tant, en aquest punt, hi votaran en contra.
    El Sr. Manel Vila diu que dels fons propis no hi posen res aquí, i també depenen de que plogui més o menys. Que si plou més i tenen Molí de Llobateres ho absorbeix tot sense cap problema, perquè el consum elèctric allà, com és molt més superficial l’aigua, es redueix. Que igual que van estar des del gener de l’any passat fins al setembre-octubre, que el 80 % de l’aigua que venia de Sant Feliu sortia del Molí de Llobateres, amb el que tenien molt més marge per encabir-hi les inversions directament sense que repercuteixi a ningú.El Sr. Joan Fontserè diu que s’encomanaran a no sap quin sant.
    El Sr. Pau Ibars diu que vol fer dos precs d’aclariment que no acaba d’entendre.
    Pregunta si això es pagarà amb les factures de l’aigua de la gent, sense en principi, esperen, augmentar les tarifes.
    El Sr. Manel Vila respon que no, que es paga amb el que ells tenen per invertir en la xarxa amb el que deien que guanyen. Que si augmenten molt els costos perquè es manté la sequera, hi ha de treure dels pous profunds, i augmenta molt més que, amb els estudis que ells tenen es preveu que com a molt es mantingui així al tot l’any vinent, al 2024 ja no, torni a nivells estables, no es tocarà res de ningú.
    El Sr. Pau Ibars pregunta si aquests 430.000 euros els paga CASSA.
    El Sr. Manel Vila respon que sí.
    El Sr. Pau Ibars diu que això ha costat molt arribar aquí i creu que és important dir-ho. Que són 430.000 euros que no els paga el poble. Que els paga CASSA a través de les factures de la gent, evidentment.
    El Sr. Manel Vila diu que i una part que era 131.000 euros que és subvenció de l’ACA.
    El Sr. Pau Ibars diu que perfecte, que creu que això hauria de ser com el titular de la notícia, que no li semblava.
    El Sr. Joan Fontserè diu que no s’ha explicat bé, que la subvenció de l’ACA és de l’ajuntament, no és a CASSA. Que és una mica aquest el fet, que si l’aigua seguís sent gestionada per l’ajuntament aquesta subvenció la rebrien igual.
    El Sr. Manel Vila diu que sí i que l’altre serien fons propis.
    El Sr. Joan Fontserè diu que ja ho són ara perquè són repercutits en el rebut. S’extreuen del rendiment que es treu del rebut de l’aigua. Que de gestionar-ho un tercer a gestionar-ho ells evidentment era aquest el punt on volien fer incidència. Li dona les gràcies al Sr. Pau Ibars per l’ajut.
    El Sr. Pau Ibars diu que no li havia quedat clar, sincerament.
    Pregunta si el fons de reposició era per fer millores i manteniment a la xarxa.
    El Sr. Manel Vila respon que sí.
    El Sr. Pau Ibars diu que li sorprèn que una canonada, que explica al principi de la memòria, que el 50% de l’aigua que consumeix Sant Feliu, quan tot va bé, surt del Molí de Llobateres, tenint en compte l’antiguitat d’aquesta canonada, sorprèn que no es contemplés aquest canvi dins del fons de reposició inicial, quan es va fer.
    El Sr. Manel Vila diu que en el fons de reposició tenen altres projectes i inversions que fer, millores a la xarxa, que s’estan acabant de quadrar i mirar per després presentar.
    El Sr. Pau Ibars diu que entén que és difícil, perquè el projecte està redactat, fet i acabat, a punt de ser aprovat segurament, però que així com creu que està molt bé que s’hagi aprofitat el traçat de la línia elèctrica, per incidir menys en el territori, en el bosc, etc., un projecte que contempla una canonada d’un o dos quilòmetres, que es faci una rasa i només s’enterri una canonada d’aigua, li sembla un despropòsit.
    Que haurien d’aprofitar per, encara que no la facin servir, enterrar alguna fibra òptica, alguna línia de corrent, si és que enginyerísticament és permet, que no ho sap, que potser els enginyers diuen que llum i aigua no pot anar junt, però fibra òptica segurament sí.
    Diu que són coses que estaria bé que ja que obren dos quilòmetres de rasa no enterrar només una cosa, si els pot anar bé. Que si pot ser llum els serveix per si falla el llum de no sap on tenir una redundància de llum entre el Flaquer i el Molí.
    Que creu que és una oportunitat una mica perduda de pensar les coses una mica, de dir que encara que no els faci falta del tot ara, en un futur, pot anar bé tenir ja que ja fas la rasa i passes la canonada, passar altres coses. Que en comptes de dos serveis o en aquest cas que serà un només, passar el màxim de serveis possibles. Que volia fer aquest apunt per propers projectes, que ara aquest ja està fet.
    Diu que el que es fa en alguns llocs d’Osona es fer al revés, passar la fibra òptica per dins dels tubs de l’aigua, per dins de l’aigua. Que ho han provat i es pot fer i sanitàriament tampoc passa res.
     
  3. Dictamen d’aprovació del projecte constructiu per la rehabilitació del Pou Bògit presentat per l’empresa Cassa Aigües i Depuració. SERVEIS MUNICIPALS. EXPEDIENT 794/2022. Votació: 8 vots a favor (6 Junts Per Sant Feliu, 1 ERC-AM i 1 PSC-CP) i 5 vots en contra de Primàries Codines.
    Comentaris: El Sr. Manel Vila explica que aquest projecte consisteix bàsicament en arreglar diverses deficiències que hi ha al pou i sensoritzar-lo, perquè ara quasi bé no hi ha cap, i així tenen un control molt més acurat de l’aigua que s’extreu d’allà i de totes les dades de l’aigua d’allà. El Sr. Joan Fontserè diu que repeteixen el punt d’abans, però tornen a estar allà mateix, una subvenció que és de la Diputació i que a ell li agradaria llegir el següent:
    “CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SLU presenta el projecte per la rehabilitació del Pou Bògit, per augmentar el rendiment del pou, així com realitzar la instal·lació de telecontrol [...]”
    Que tornen a estar al mateix punt d’abans, molt a favor de les inversions, però inversions finançades per altres administracions, que aquest rendiment del pou hagués de ser en benefici del propi ajuntament.
    Que és evident que és en benefici del propi ajuntament perquè és l’aigua, però no per un tercer.
    Diu que, en representació de Primàries Codines, una vegada més, votaran en contra.
    El Sr. Manel Vila diu que s’ha deixat de dir que d’aquests diners 14.000 euros són subvencionats per l’ACA i augmentar el rendiment d’aquest pou beneficia a tots i perquè totes les inversions entrin a dins, ja que aquest, igual que el Molí de Llobateres, són pous molt superficials i treure l’aigua d’aquests pous és molt més econòmic que treure’l dels altres, i per tant si augmenten el rendiment poden estalviar-se d’extreure aigua dels pous que són més cars, i per tant, tindran més marge perquè tot ho absorbeixin ells.
    El Sr. Pau Ibars pregunta si ha dit que 14.000 euros els paga l’ACA. Que la resolució aquesta és de la Diputació de Barcelona.
    El Sr. Manel Vila respon que la subvenció d’aquí és de l’ACA.
    El Sr. Pau Ibars diu és perquè surt en el CIDO llavors, però és directament de l’ACA, que és Territori.
    Pregunta si subvencionen 14.000 euros del total.
    El Sr. Manel Vila respon que sí.
    El Sr. Pol Cabutí diu que vol fer una pregunta i una reflexió.
    Pregunta si, aprofitant que actuen en aquella zona, està previst que aquell espai pugui tenir algun ús més enllà del que té actualment. Que aprofita per preguntar quin ús té actualment.
    Diu que la reflexió ve a ser en la mateixa línia que abans, que és que al final tot ho estan justificant tenint en compte que hi ha una cosa que ha de ser constant, que és que una empresa privada obtingui un benefici d’un recurs natural i essencial, i que, a més a més, és de Sant Feliu.
    Que diuen que podran invertir, que si els hi va bé perquè es gasten menys diners en bombar l’aigua podran invertir més, però si no va bé... Que això és un negoci amb zero risc, perquè en cap cas signant aquest conveni CASSA perd diners. Que llavors on està la “bolita” aquí?
    Diu que entén que és la situació que tenen però que d’alguna forma els vots en contra són perquè igual el que hauria d’estar fent l’ajuntament és començar a intentar remunicipalitzar l’aigua.
    Que sap que hi ha un contracte signat, que no serien el primer municipi que ho aconseguirien i a partir d’aquí és la reflexió que llença a l’aire. Que tampoc creu que sigui a les seves mans solucionar-ho demà, però així estan lligats de mans i peus, perquè quan ha plogut molt i s’han estalviat diners ha baixat el rebut de l’aigua?, perquè si ara puja perquè l’electricitat puja, en algun moment potser hagués estat bé que baixés, perquè han estat pagant la festa a una empresa privada durant molts anys i ara que la festa ja no és tan festa també la paguen ells.
    Diu que al final és el drama de les privatitzacions d’aquest estil i acaba la reflexió fent una pregunta clara a qui la vulgui contestar.
    Pregunta si tornarien a signar aquest conveni. Que no sap si algú dels que està aquí estava i el va votar a favor.
    El Sr. Manel Vila diu en referència a la pregunta de que si quan tenen beneficis han baixat el rebut que no, que han fet inversions sense augmentar el rebut. Que la cosa és que si augmenta molt i perden molts diners, sumant les inversions, després s’ha de pujar una mica el rebut.
    Que no és quant hi guanyen. L’any vinent si hi perden no repercutiran res, només si es fan les inversions i segueix augmentant.
    Diu que ara que porta ja tres anys treballant amb ells el tornaria a signar. Que l’eficiència que té aquesta gent el 90% de les vegades dubta que la tinguessin si fos municipal.
    Diu, en referència a la pregunta de si es farà allà alguna cosa més aprofitant que s’intervé allà, que no. Que s’intervé només al pou per tenir moltes més dades del pou, posar-hi sensors, i arreglar algunes deficiències.
    Que l’ús que es dona en aquell espai és el del pou i, per part seva, tenen un tros on anar a netejar camions, escombradores, etc., hi ha un espai que li sembla que guarden, temporalment, quan es perd algun gos pot estar una hora o dos allà fins que el va a buscar el propietari, i una mica de magatzem pels que fan la neteja manual, que tenen allà els estris.
    La Sra. Mercè Serratacó diu que només vol fer una petita reflexió del que deien del cost de treure l’aigua dels pous.
    Que independentment de que la gestió la faci l’ajuntament o la faci CASSA la despesa energètica de les bombes és exactament la mateixa, el que passa és que suposa que ells perquè és una empresa gran i fan servir molta electricitat, tenen un tipus de convenis establerts amb les companyies, que ara mateix els hi permet continuar tenint l’energia més barata que qualsevol d’ells i potser per això tot aquest increment que hi ha hagut aquest any, que ha sigut com de bojos, tenien un preu tancat i pactat i no els hi ha repercutit.
    Diu que fa la reflexió perquè ja no és tant el tema d’aigua que cadascú pensarà el que vulgui, però que l’energia elèctrica els està matant a tots per tot arreu, perquè tots ho saben el que els ha passat aquest últim any amb els consums. Que només volia dir això i que a partir d’aquí les opinions les que vulguin.
    El Sr. Pau Ibars diu que al final, en la línia del que deia el Sr. Pol Cabutí, que ells advoquen per intentar trencar aquest contracte i tornar a remunicipalitzar l’aigua, que fins fa pocs mesos o algun any, es deia que això estava signat i és un contracte que s’ha de complir i punt, i vol fer la reflexió que just recentment han donat com finalitzat un contracte que també estava signat, que és el tema de les Casernes.
    Que al final si hi ha un interès o alguna mena de voluntat de finalitzar coses que sembla que són totalment afincades, signades i estables, si hi ha interès i hi ha comunicació i hi ha voluntat, a vegades s’aconsegueixen coses que semblaria que no es podien aconseguir legalment.
    Diu que, arrel del que deia la Sra. Mercè Serratacó de la llum, sí que és veritat que CASSA segurament té un consum molt elevat, però els ajuntaments també tenen contractes marc i també es proveeixen de contractes més genèrics entre tots els ajuntaments, que també tenen un valor contractual i de consum molt alt. Que tampoc van sols per la vida, per sort, i han de treballar per seguir-ho fent així, perquè també els dona molts beneficis i molta estabilitat, o molt descompte en certes compres.
    La Sra. Laia Jordana diu que estava reflexionant si dir alguna cosa, perquè va ser l’única que va estar en el moment que van vendre l’aigua, i el Sr. Joan Fontserè també.
    El Sr. Joan Fontserè diu que ell va votar en contra.
    La Sra. Laia Jordana diu que ella va votar a favor. Que en aquell moment suposa que era una mica fer volar coloms perquè no sabien com acabaria funcionant l’empresa. Que després de potser fa 11 anys, a dia d’avui i sabent com funciona CASSA, creu que ara tornaria a votar que sí, i més veient com a d’altres municipis el servei municipal no funciona.
    Que si estan preparats per municipalitzar el servei i fer-ho millor o igual que ho està fent CASSA, endavant. Que si no són capaços, que no ho facin, perquè ells estan especialitzats en això i saben el que tenen entre mans i tenen experiències al municipi que potser el servei, com a municipal, no seria tan bo.
    Diu que, en el seu cas, pensa que en el de residus era millor quan estava el Consorci de Residus. Que fan aquesta reflexió. Que ho poden portar com a tema electoral per a les properes eleccions, però sobretot que facin el pensament abans de fer el pas.
     
  4. Dictamen per a l’aprovació del projecte modificat de consolidació del Molí de Llobateres. CULTURA. EXPEDIENT 1189/2022. Votació: 8 vots a favor (6 Junts Per Sant Feliu, 1 ERC-AM i 1 PSC-CP) i 5 vots en contra de Primàries Codines.
    Comentaris: El Sr. Manel Vila diu que aquest no l’ha seguit tant, però si no s’equivoca la modificació és de l’estructura per poder fer el segon sostre.
    La Sra. Mercè Serratacó diu que és la Consolidació de l’edifici, que en el seu moment els hi havia donat subvenció.
    El Sr. Manel Vila diu que la modificació.
    La Sra. Mercè Serratacó diu que la modificació era perquè es pugui posar un sostre al primer pis, tal com es deia que seria millor, la manera d’aprofitar més l’edifici.
    El Sr. Manel Rodríguez pregunta si hi ha algun projecte més al darrera o es gastaran 188.000 euros del romanent per consolidar les quatre parets. Que si han pensat si es farà alguna exposició, si faran alguna sala, si es promocionarà. Que si enterren 188.000 euros perquè no caigui un edifici. Pregunta si té algun impacte sobre l’estructura, la infraestructura d’aigua.
    La Sra. Mercè Serratacó diu que, en principi, el Molí de Llobateres és un bé protegit, i tenen l’obligació de mantenir-lo en condicions. Que per això es va demanar la subvenció i per això afegiran el que toqui per poder-ho tenir, que l’edifici no caigui, que està caient.
    Que està molt malament, no s’havia fet mai cap intervenció i per això s’ha de fer. Que posats a fer la intervenció bàsica de fer una teulada i unes parets creuen que ja que fan la intervenció hauria de servir per alguna cosa més. Que per això es va fer una modificació d’aquest projecte perquè es pugui fer una planta intermitja, perquè es pugui fer servir, evidentment, més espais.
    Diu que, un cop fet això, es pot fer servir pel que vulguin, sigui per casa de colònies, casa de trobades, per exposicions de l’aigua, exposicions de natura, lloc per anar a passar tres dies de relax en família, el que decideixin tots, però el que sí que està clar com a primera cosa és que tenen l’obligació de deixar-ho en condicions. Que és un bé protegit, és un BCIN, i estan obligats a tenir-ho, que s’aguanti, que estigui bé i que no caigui, i està caient, o sigui que s’ha de fer.
    El Sr. Manel Rodríguez diu que entén que el promocionaran.
    La Sra. Mercè Serratacó diu que naturalment.
    El Sr. Manel Rodríguez pregunta si els apareixerà en la relació del catàleg de Patrimoni.
    La Sra. Mercè Serratacó diu que apareixerà on sigui quan estigui tot en condicions, evidentment. Que ningú té les ganes de llençar diners en res. Que l’ajuntament de Sant Feliu no té ningú, cap d’ells, idea de gastar una pila de diners en alguna cosa que no serveixi per a res, però sí que hi ha una cosa que està claríssima i és que està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), i això estan obligats a mantenir-ho. Que sí o sí ho han de mantenir.
    Que aquella finca està en un altre municipi però és seva, i per tant l’obligació de mantenir-la és seva i la utilitat que li vulguin donar dependrà d’ells, evidentment, però s’ha de fer.
    Diu que si no ho tenen arreglat està segur i clar que no ho pot fer servir ningú i si està arreglat poden plantejar-se que volen fer.
    Que una de les coses que s’havien parlat en el seu moment era fer o tipus casa de colònies o tipus aula de natura, ni que sigui per anar a passar un de matí allà i poder observar coses. Que està bé, és un lloc molt bonic, a més a més.
    El Sr. Pau Ibars diu que han comentat, no sap si serà detallat o resumit, que van demanar una subvenció per aquesta Consolidació, a la qual van renunciar, després la van tornar a demanar.
    Pregunta quin tant per cent de l’obra cobreix aquesta subvenció aproximadament.
    El Sr. Manel Vila respon que la subvenció que els han donat són uns 40 i “pico” mil, si no s’equivoca, i han demanat, ara acabada de sortir una altra de Patrimoni, una segona subvenció per acabar de completar tot el que han de fer.
    El Sr. Pau Ibars pregunta si dels 187.000 euros tenen 40.000 i “pico”.
    El Sr. Manel Vila diu que li sembla que al voltant de 45.000 euros.
    El Sr. Pau Ibars diu que 47.000 euros doncs i que han demanat una segona subvenció.
    El Sr. Manel Vila diu que va sortir fa tres o quatre mesos, una de Diputació, de l’Oficina de Patrimoni, que també han demanat ara que tenien el projecte modificat, per a veure si els donen més.
    El Sr. Pau Ibars diu que és una cosa que ell segurament ho podia trobar, però per la gent que no te accés està bé que quedi clar.
    El Sr. Pol Cabutí diu, en representació de Primàries Codines, que votaran en contra, però votaran en contra per la manera de fer, que al final és la mateixa que a l’antic ajuntament.
    Que ells estan molt d’acord en que han de cuidar aquest patrimoni que tenen, però quan parlaven de llençar o no llençar diners, llençar diners no és només una qüestió de tenir la voluntat de no llençar-los. Que la forma de no llençar diners és decidir que es vol fer per aconseguir-ho amb els mínims diners possibles.
    Diu que, anant-se a un extrem, diuen que fan una planta per veure que hi faran, i si arriben a la conclusió de que allà ha de ser un local d’assaig de la colla castellera hauran de tirar la planta aquesta. Que ho ha portat a un extrem que no passarà, però que aquesta planta ja no la necessitarien.
    Que si després decideixen, que és una cosa que podria passar, que ha de ser una casa de colònies i no fan la planta, necessitarien la planta. Que segurament si decideixen que allà s’hi hagi d’allotjar algú tindrà uns requeriments que ara en aquest projecte no estan previstos i que s’hauran de tornar a gastar un ordre de diners molt gran quan podria estar aquí si, abans de fer això, decidissin de què l’ompliran.
    Diu que és una cosa que també els pot acabar passant amb l’antic ajuntament.
    La Sra. Mercè Serratacó diu que en aquest edifici, la previsió que fan en aquest projecte, és de que es pugui adaptar a moltes coses diferents. Que el que sí està clar és que s’ha d’arreglar.
    Que si a algú se li acudeix com s’arregla un edifici de pedra amb teulades, amb tot, que no caigui, que estigui en condicions, que estigui bé, sense gastar un duro, que els hi digui, però que com ara mateix no ho saben s’han de destinar els diners, i s’ha de fer, s’ha d’arreglar.
    Diu que els ha semblat òptim que estigui preparat per poder-hi fer aquesta planta, perquè els hi sembla que és la manera de poder optimitzar més el servei que s’hi pugui donar en el seu moment.
    Que, evidentment, tal com diu el Sr. Pol Cabutí, segur que no hi hauran gegants, ni castellers allà, perquè és difícil, perquè l’accés també és complicat, i deu els guard d’haver-hi d’arribar amb gegants o amb molta gent, perquè no és gaire fàcil, però en principi el que sí que és cert és que s’ha d’arreglar sí o sí, i els ha semblat que la millor manera és que sigui un projecte que estigui obert a poder fer diverses coses, perquè sigui un projecte fàcil d’adequar a les necessitats que es plantegin.
    Diu que, en principi, és el que els ha semblat més oportú.
    El Sr. Pol Cabutí diu que no es quedin amb l’anècdota, que ell ha exagerat, i ho ha portat a l’absurd perquè s’entengui el decidir què fan abans de gastar-se els diners.
    Que no estan dient d’arreglar el Molí de Llobateres amb 15 euros. Que estan dient que ells voten en contra perquè gastar-se 150.000 euros seus, més 100.000 euros de la Generalitat, que al final també són nostres, en una cosa que no saben que hi faran, no comparteixen aquesta forma de decidir sobre els diners. Que per a ells aniria al revés i hagués anat també al revés l’antic ajuntament, que és simplement l’ordre amb què fan les coses.
    La Sra. Mercè Serratacó diu que no sap si s’explica clar, que és que sí o sí s’ha d’arreglar i es tracta de veure què hi fan, i la manera que els ha semblat més òptima era aquesta, que no vol dir que sigui de l’única manera que es puguin fer les coses, segur que no, però el que sí que està clar és que sí o sí l’han d’arreglar.
    Que independentment que no hi fessin res com que és un Bé Cultural d’Interès Nacional sí o sí, facin o no facin activitats, l’han d’arreglar. Que tenen aquesta obligació. Que ja que ho fan han cregut que aquest projecte era el que anava millor per optimitzar-ho. Que torna a dir que potser no és l’única manera de veure-ho, però és que no hi ha masses opcions, si o sí s’ha d’arreglar i no es pot arreglar de qualsevol manera, s’ha d’arreglar seguint unes directrius d'una casa que és un bé cultural, i és el que toca.
    El Sr. Pol Cabutí diu que fa la pregunta al revés. Pregunta com es decideix què hi fan allà, perquè entén que pugui ser una cosa urgent, però no és una cosa urgent, fa tres anys que parlen del Molí de Llobateres.
    Pregunta què ha de passar per decidir que hi fan. Que ara diu que caurà, però fa tres anys també cauria, i ho van posposar. Que si tres anys no són suficients per decidir què hi fan.
    Que facin una pluja d’idees, un procés participatiu, alguna cosa, i decideixen què hi fan. Que han tingut temps, ara segurament no, ja no en tenen temps de decidir abans de fer-ho, però l’han tingut.
    El Sr. Manel Vila diu que hi pot fer el que vulgui, que l’únic que s’arreglen són les parets i la teulada perquè no caigui. Que a dins hi podrà fer el que vulgui.
    El Sr. Pol Cabutí diu que sí, que al final també és un tema de que ara es gasten aquesta quantitat de diners.
    El Sr. Manel Vila diu que s’ho han de gastar.
    El Sr. Pol Cabutí diu que s’han de gastar aquesta quantitat de diners perquè no caigui i si haguessin previst i decidit què hi feien allà, amb aquesta quantitat de diners i una mica més, ho haguessin deixat preparat per fer allò.
    Que ara fan això i després decideixen que hi fan no se què, que els han de tornar a gastar. Que qualsevol obra ja parteix de una quantitat molt alta que aquí s’hagués pogut aprofitar.
    El Sr. Manel Vila diu que si decideixes fer una cosa que val 400.000 i trigues 10 anys en trobar el finançament potser aquella cosa ja no la pots fer allà.
    Que de moment han de fer que no caigui i després tenen temps per decidir el que s’hi fa dintre i d’adaptar si s’ha d’adaptar alguna coseta.
    El Sr. Pol Cabutí diu que sí i que ja acaba, que creu que s’està fent una mica pesat. Que simplement la resposta que li hagués agradat sentir és que el govern de l’ajuntament de Sant Feliu, per aquell espai, té previst això, i no hi és aquest posicionament.
    Que l’únic que saben és que allà posaran 250.000 euros. Que pregunten què fan i no ho saben, per tant ells no poden votar a favor.
    Diu que simplement és això, expressar aquesta disconformitat, no és una disconformitat en arreglar i mantenir de peu el Molí de Llobateres.
    El Sr. Pau Ibars diu que no només és que facin uns mínims, que ja entenen que s’han de fer, o almenys ell entén que s’han de fer, però no és que no sabran el què han de fer, és que tampoc diuen de quina manera ho faran, que entén que és més la queixa que diu el Sr. Pol Cabutí.
    Que no és que diguin que faran la reparació i el dia que els donin l’obra faran unes jornades allà i convidaran a tota la gent i faran un procés per decidir quines activitats s’hi poden fer. Que no hi ha ni l’idea de com decidir utilitzar l’espai.
    La Sra. Mercè Serratacó diu que torna a dir el mateix. Que independentment de què ho utilitzin d’una manera o d’una altra, l’han d’arreglar.
    El Sr. Pau Ibars diu que sí, que està d’acord.
    La Sra. Mercè Serratacó diu que independentment del que vulguin fer. Que tan si volen anar a fer exercicis espirituals com si volen anar a mirar estrelles és igual, s’ha d’arreglar.
    El Sr. Pau Ibars diu que sí, però...
    La Sra. Mercè Serratacó diu que el projecte que estan fent no és res més que una cosa àmplia que permet adaptar-se, ni més ni menys. Que ella no li veu tant problema.
    El Sr. Pau Ibars diu que no, però que la sensació que donen, amb tot el respecte, és que posaran aquests diners allà, faran la renovació, i allò quedarà tancat i barrat.
    La Sra. Mercè Serratacó pregunta que perquè.
    El Sr. Pau Ibars diu que perquè no els estan dient com ho faran, i això és el que estava dient una mica el Sr. Pol Cabutí.
    La Sra. Mercè Serratacó diu que el fet que avui diguessin una activitat, tampoc tanca que es pugui fer una altra després, que és igual l’activitat a què es destini, es pot destinar a la que vulguin, a la que pactin tots plegats, a la que la gent els demani. Que no passa res, la que vulguin, però sí o sí han de tenir l’edifici arreglat, i l’edifici arreglat és el que estava dient el Sr. Manel Vila, que s’han de fer parets consolidades, tancats tot consolidat, que no hi entri aigua, que hi hagin les finestres que toquen, que hagin les escales que toquin, els serveis que toquin.
    Que bàsicament aquest projecte no té masses coses més que això.
    El Sr. Pau Ibars diu que no les té perquè no hi ha un ús concret.
    La Sra. Mercè Serrratacó diu que no és cert, que l’ús no determina res.
    El Sr. Pau Ibars diu que anant a un exemple que pot ser més real que el que posava el Sr. Pol Cabutí, que imagini que decideixen allà fer un centre d’interpretació de la natura, i per tant ha d’anar una cúpula per observar el cel, ara no la faran la cúpula.
    Que si hi ha coses a partir de l’ús que es farà de l’espai que poden condicionar l’estructura no les tindran. Que entén que aquí es on va la reflexió del Sr. Pol Cabutí.
    La Sra. Mercè Serratacó diu que per exemple en un molí no pots posar una cúpula per observar el cel. Que un edifici que és un molí, que té l’estructura, que és el que estan protegint, de mas, de cas de pagès, no hi pots posar una cúpula allà.
    Que hi haurà un altre tipus de coses, evidentment, però l’edifici com a tal s’ha de mantenir, s’ha d’arreglar com a edifici tipus antic, tipus masia, no com una cosa que els sembli de fer. Que no poden fer el que els doni la gana, que és un edifici que ha de mantenir una estructura i un estil, que no depèn de què tinguin el dia inspirat d’una cosa o una altra.
    El Sr. Pau Ibars diu que no s’entendran, que ja ho veu, que tirin endavant perquè no ho resoldran.
    La Sra. Mercè Serratacó diu que ella té molt clar que s’ha d’arreglar el que és l’edifici i l’ús el poden decidir entre tots i tenen el temps mentrestant vagin fent les obres per anar pensant. Que poden decidir el que vulguin.
    El Sr. Pau Ibars diu que sí, però si quan acabes pel que vols fer, per anar a un nivell més mundà, pel repartiment de l’espai que vols fer i per a l’activitat que dones et fan falta 25 endolls en comptes de 3, hauràs de gastar-te més diners per posar més endolls, perquè et faran falta. Que és un dir i que pot posar més exemples.
    La Sra. Mercè Serratacó diu que ja l’entén i li torna a dir que és un tipus de projectes que en principi es podrà adaptar al que vulguin en el seu moment, perquè realment l’important és la part estructural.
    Que ara també els costaria més si posen més coses. Que el que està projectat és molt bàsic, i tan bàsic que si han de fer alguna altra cosa, i volguessin fer-ho ara, els costaria més i si un fan d’aquí a un temps també els costarà més, però s’ha de fer aquesta estructura sí o sí.
    El Sr. Joan Fontserè diu que per tancar el tema que es porta aquest punt al Ple i s’incrementa un import que entenen que serà suficient perquè l’adjudicació aquest any, aquesta vegada vagi endavant, que entenen que sí.
    La Sra. Mercè Serratacó diu que la intenció és aquesta.
    El Sr. Joan Fontserè diu que la darrera vegada, tot i haver concursat, participat i ser adjudicat, un cop va entrar el contractista, aquestes coses que té la contractació pública, va renunciar.
    La Sra. Mercè Serratacó diu que esperen que aquesta vegada la cosa els vagi millor, i que sí, que l’any passat va ser així.
     
  5. Dictamen d’aprovació de la xifra de població de Sant Feliu de Codines a 1 de gener de 2022. EXPEDIENT 712/2022. Votació: Aprovada per unanimitat.
     
  6. Moció presentada pel grup Primàries Codines per la llengua catalana. EXPEDIENT 1308/2022. Votació: Aprovada per unanimitat.
    Comentaris: El Sr. Pau Ibars diu que no sap si volen corregir el tema dels “avuis”, que hauria de ser la data d’aprovació de Llei.
    La Sra. Mercè Serratacó diu que creu recordar que a la Comissió Informativa es va demanar que es fessin petits arranjaments d’aquesta moció i es va quedar que sí.
    El Sr. Joan Fontserè diu que creu que van passar el document perquè s’incorporessin els noms dels sotasignants.
    La secretària de la Corporació diu que a ella se li va passar una fotocòpia escanejada, però no va entendre que s’haguessin de posar els signants. Que ja sortia al text, que és la Plataforma Pública i en Català, que van dir que no es modificaria d’aquí.
    El Sr. Joan Fontserè diu que no, que quan es va parlar de qui eren els sotasignants van dir que hi havia els diferents sindicats.
    La secretària de la Corporació diu que llavors en comptes de Moció per la llengua, s’hauria de dir Moció de suport de la Plataforma Pública i en Català per la llengua.
    El Sr. Joan Fontserè diu que sí.
    La secretària de la Corporació diu que és el que els hi va comentar a la Comissió Informativa, que potser no es van entendre. Que els va dir que si sortia aquí la referència a la Plataforma Pública i en Català si s’havia de treure o s’havia de dir que era de recolzament de la moció que presentava la Plataforma.
    El Sr. Joan Fontserè diu que hi havia un dubte que sorgia, que era que més enllà del contingut de la moció.
    La secretària de la Corporació diu que sí, però que ella això anteriorment ja els hi havia enviat per un correu electrònic, quan ho van entrar, abans de la Comissió Informativa.
    La Sra. Esther Paracolls diu que a la Comissió Informativa el que comenta la secretària de la Corporació, ho van comentar ells també, que havia d’haver un referent d’on venia i qui demanava que es signés.
    El Sr. Joan Fontserè diu que precisament el que es va fer és que es va enviar la còpia amb els sotasignants aquests sindicats, en que s’havia de canviar l’enunciat, després de la Informativa van entendre ells era que no estava reflectit en el document que es va entrar abans de la Comissió Informativa qui eren els que proposaven aquest text.
    Que ells van dir que eren aquests sindicats i s’han d’incorporar. Que més enllà d’aquí torna a repetir el que es va dir a la Comissió Informativa, que la proposi un o un altre el que han de votar és si estan a favor del que s’ha redactat en aquesta moció, el significat, el contingut d’aquesta moció.
    Que l’hagi escrit la Coordinadora Obrera Sindical, CGT d’Ensenyament, USTEC o qui l’hagi escric, però que, tot i així, el que van entendre és que mancava saber qui la signava, i que disculpin si es va fer arribar aquest document i no la part canviada.
    La secretària de la Corporació diu que ella els va preguntar si s’havia de mantenir que es posés en “Pública i en Català”, que li van dir que sí i es va mantenir, no s’ha tocat res.
    Que si a més a més volen que es posi el nom de les entitats s’afegeix, que no hi ha cap problema. Que són les entitats que formen part d’aquesta Plataforma.
    El Sr. Joan Fontserè diu que creu que el perquè, o el que reclamava el grup de govern.
    La Sra. Esther Paracolls diu que sí, que el que volien era saber qui proposava que donessin suport a aquesta moció. Que és això el que es va parlar.
    La secretària de la Corporació pregunta si volen posar que quan digui la Plataforma Pública i en Català obrin un parèntesi i que esta formada per tal i tal, per tots els integrants.
    Que no hi ha cap problema que s’afegeixen els noms, i per tant el redactat definitiu serà: “Les organitzacions que formen part de Pública i en Català (Sindicats USTEC, Intersindical, Sindicats d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), la COS i la CGT)”.
    El Sr. Pol Cabutí diu que creu que pot ser més clar si el títol de la moció és: Moció de suport al manifest de la Plataforma Pública i en Català.
    Que si estan d’acord i ho poden canviar ara, enlloc de moció per la llengua.
    Es pren nota també de la rectificació del títol de la moció, que queda modificat per: Moció de suport al manifest de la Plataforma Pública i en Català.
    La Sra. Laura Petit pregunta, en referència al punt 3 de la moció, que vol dir això de: “dues dotacions d’Aula d’Acollida per centre”.
    El Sr. Pol Cabutí diu que al final és el contingut tal qual de la moció. Que entenen que existeix un límit de sues dotacions d’Aula d’Acollida per centre i que es demana que s’ampliï.
    La Sra. Laura Petit diu que ja, però que no sap què vol dir això. Que ja entén que es demana que s’ampliï, però no sap què és això, una dotació d’una Aula d’Acollida.
    El Sr. Joan Fontserè pregunta si no sap que és una Aula d’Acollida?
    La Sra. Laura Petit respon que Aula d’Acollida sí que sap què és, però és que ara actualment no hi ha ni una.
    El Sr. Pol Cabutí diu que deu haver un màxim.
    El Sr. Pau Ibars diu que no hi ha ni una, però hi ha un límit de dues.
    El Sr. Pol Cabutí diu que depèn de quin centre deu tenir Aula d’Acollida en funció de les seves necessitats, com a màxim dues, i es demana que s’ampliï, perquè en algun cas es deu d’haver detectat que en calen més.
    La Sra. Laura Petit diu que d’acord i que vol fer palès que a Sant Feliu el Departament els va treure el suport lingüístic per als nouvinguts, d’un dia per l’altre, i que des de l’ajuntament es va buscar desesperadament, perquè costa molt de trobar, algú que ho fes.
    Que des del mes de gener que hi ha una persona que està fent aquesta feina que d’entrada li pertocava al Departament.
    Finalment, la secretària de la Corporació pregunta si entenen que la data d’aprovació és la de 8 de juny. Que segons surt a la premsa digital és el dia 8 de juny.
    Es deixa constància que es canvia la paraula avui, per referir-se a la data de l’aprovació de la Llei, per 8 de juny.
     
  7. Manifest presentat pels grups municipals ERC-AM, PSC-CP i Primàries Codines de rebuig i condemna als casos d’assetjament a l’ajuntament de Sant Feliu de Codines. EXPEDIENT 1307/2022. Votació: 7 vots a favor (5 Primàries Codines, 1 ERC-AM, 1 PSC-CP) i 6 abstencions de Junts per Sant Feliu.
    Comentaris:
    La Sra. Mercè Serratacó diu que, en principi, el seu grup municipal s’abstindrà en aquesta votació, perquè entenen que han deixat molt clara la seva postura en quant que han impulsat aquest Pla d’Igualtat, i creuen que aquest Pla d’Igualtat ja recull totes les situacions que es plantejaven.
    Que entenen, a més a més, que abans de fer res més s’ha de fer el lliurament als treballadors i pactar el protocol que tindran per poder seguir si es produís algun cas de que algú se senti assetjat, o que senti que no se’l tracta amb el mateix criteri que a la resta de companys, i entenen que ells no hi poden estar adherits a aquests manifest, primer, perquè estan parlant d’un document públic, quan encara no ho és, i perquè creuen que ells ja estan manifestant a tots els treballadors de la casa la seva postura en aquest sentit.
    Diu que, no obstant això, sí que vol que quedi clar que ells en cap moment recolzaran a ningú que no tracti bé als companys, als subordinats o a la gent en general. Que creuen que sempre tothom ha de ser respectuós amb la resta, sigui la condició de l’altra persona la que sigui, que per tant, que quedi molt clar que és un tema formal, però sí que el govern de l’ajuntament de Sant Feliu de Codines està totalment a favor de que es faci aquest Pla d’Igualtat, tal com ja ho han dement, i recolzaran sempre, sempre, sempre, a totes les persones del seu entorn, laboral sobretot, i en general, però en aquest cas és un tema d’un protocol intern, perquè tothom se senti recolzat i se senti ben valorat.
    Que aquesta és la postura del seu grup i convida a que prenguin la paraula si algú vol dir alguna cosa.
    El Sr. Pol Cabutí diu que creu que ha repassat tots els punts que diu al text. Que creu que és una llàstima perquè perden una oportunitat de que l’ajuntament en Ple faci un posicionament polític.
    Que creu que demanar un Pla d’Igualtat sí que és un posicionament polític, però el Pla en sí no és un posicionament polític, perquè simplement descriu. Que en base al que descriu i en base a les situacions greus que descriu, creu que és necessari aquest posicionament polític, que ha insistit diverses vegades que ells l’expressen, l’expressen als treballadors.
    Diu que no creu que només són treballadors, que són també regidors, ciutadans, són al final persones que entren en aquest espai, que ell creu que es mereixen aquest suport, que és al final al segon punt, que és oferir aquest suport.
    Que el tercer punt, que ha fet referència la Sra. Mercè Serratacó, és agafar el compromís d’activar amb caràcter d’urgència aquest protocol.
    Diu que amb el que ha explicat la Sra. Mercè Serratacó ho haguessin pogut redactar ells aquest manifest. Que creu que al final és elevar-ho a un posicionament d’una categoria més que un suport com verbal o a través d’una acció de govern, que és un Ple en la seva totalitat.
    Que creu que perden una oportunitat no votant això tots. Que al final ells ho porten al Ple perquè ells hi creuen, i creuen que el Ple s’ha de posicionar quan un document demanat pel propi ajuntament exposa uns fets d’aquestes característiques.
    La Sra. Mercè Serratacó fa l’aclariment que el Pla d’Igualtat es va demanar com a Pla Intern d’Igualtat a l’ajuntament. Que ells en el seu manifest no parlen només del Pla Intern sinó que parlen de tothom i no parlen del mateix.
    Que això és un Pla Intern per garantir als treballadors de l’ajuntament, com si fos una altra empresa o el que fos, que seran tractats amb igualtat sempre, però és un Pla Intern. Que una mica és aquest el matís.
    Diu que, com a document públic, està previst a finals d’aquest mes, diria que el dia 28, però no voldria dir un dia per l’altre, que vingui l’empresa que ha fet aquest informe a parlar amb els treballadors, que al cap i a la fi són els únics destinataris d’això, coma tals, i amb ells parlaran i faran tot el procés i es marcaran els protocols necessaris perquè tothom pugui estar sempre amb la sensació de que està protegit per aquest Pla d’Igualtat. Que volia fer aquest petit incís.
    La Sra. Esther Paracolls diu que està totalment d’acord amb el que diu l’alcaldessa. Que és un Pla Intern només destinat a treballadors i treballadores i es presentarà única i exclusivament als treballadors i les treballadores. Que els regidors i això, evidentment l’empresa els ha dit que no hi ha d’intervenir per a res.
    Reitera que està totalment d’acord amb el que ha dit la Sra. Mercè Serratacó i ells l’han impulsat justament. Que aquest Pla parlen d’un diagnosi, però dels punts que parlen és la diagnosi, però després hi ha tot el treball a fer, i calendaritzat d’aquí al 2025. Que, per tant, les actuacions hi són, s’aniran fent i ja s’han començat a fer.
    El Sr. Pau Ibars diu, en representació del grup ERC-AM, que evidentment ells voten a favor, perquè impulsen aquesta moció, i també perquè ja està oferint, d’alguna manera, aquest suport als treballadors que els havien fet arribar les seves inquietuds, problemes, incidències, en aquest aspecte.
    Diu que la sort, no sap si sort, o les causes personals de cada persona van dictaminar que no volien portar això a un àmbit judicial. Que ells els hi van recomanar i ells no ho van voler fer, i al final qui ho ha de fer és la persona assetjada.
    Que aquesta moció surti a partir d’aquesta diagnosi o d’aquest document del Pla d’Igualtat no vol dir que les accions que es fan a través d’aquesta diagnosi, o que proposa aquesta moció, s’hagin de cenyir als objectes del Pla d’Igualtat, és a dir, als treballadors simplement.
    Que creu que ells poden perfectament fer una moció per fer unes accions per més gent, perquè l’ajuntament ofereixi recolzament a unes víctimes que poden ser de l’ajuntament o de fora de l’ajuntament. Que el fet de que el Pla sigui intern no limita les accions que puguin decidir el Ple de l’ajuntament.
    La Sra. Mercè Serratacó diu que el que passa és que ells entenen que si s’agafa com a base d’aquest document el fet de que s’hagi fet aquest Pla d’Igualtat ha de quedar clar que el Pla d’Igualtat s’ha fet pels treballadors de l’ajuntament. Que si un altre dia fan una moció general sobre el tema d’Igualtat, perquè puguin ajudar tots a que tothom estigui ben tractat i ben recolzat, que endavant, però ara mateix si com a base de tot això és un document, que entenen ells que és de règim intern de l’ajuntament, que ells evidentment l’han tirat endavant perquè hi creuen totalment.
    Que creuen que en aquest moment, en aquest manifest, s’han d’abstenir.
    El Sr. Pau Ibars diu que entén el seu argument, però que en cap cas és una cosa incongruent. Que es pot donar un servei o un suport a tothom, perquè ho poden donar a tothom, independentment del què marqui el Pla d’Igualtat, però bueno, que és igual, que és tornar a repetir el mateix.
    Que en la línia del que deia el Sr. Pol Cabutí, creu que si la majoria de punts que hi ha aquí, i més com el punt més important, que és el punt tercer, ja està en marxa, pràcticament, com diu la Sra. Esther Paracolls. Que el punt 1, de condemna, també ja l’ha dit. Que al final podrien votar a favor perfectament, però bé.
     
  8. Moció presentada pel grup municipal Junts per Sant Feliu de Codines contra l’ocupació il·legal d’habitatges als municipis de Catalunya. EXPEDIENT 1365/2022. Votació: Aprovada per unanimitat.
     
  9. Moció presentada pel grup municipal Junts per Sant Feliu de Codines per donar suport al Correllengua 2022. EXPEDIENT 1368/2022. Votació: Aprovada per unanimitat.

ASSUMPTES DIVERSOS

  1. EXPEDIENT 1187/2022. DICTAMEN PER A LA CONCESSIÓ D’UNA BONIFICACIÓ DE L’ICIO DE LA LLICÈNCIA 1187/2022 A L’EMPARA DE L’ART. 6.1 DE L’ORDENANÇA FISCAL 5 REGULADORA DE L’IMPOST
    Comentaris: El Sr. Pau Ibars diu que vol fer una proposta que, donat que el sol·licitant és el Departament d’Ensenyament de la Generalitat, i segur que la regidora, la Sra. Laura Petit, ho sabrà detallar o ampliar.
    Pregunta si tenen alguna cosa pendent, a nivell econòmic, amb el Departament d’Ensenyament. Que alguna vegada que ha dit que els devien, diners que havien dit que els donarien, entén que això no s’ha resolt encara al 100%.
    La Sra. Laura Petit respon que no.
    El Sr. Pau Ibars diu que ell aprofitaria aquesta bonificació per enviar-li, independentment d’enviar-ho a l’Organisme de Gestió Tributària, que això no s’ho llegirà ningú, s’ho llegirà la gent que s’ho ha de llegir, per duplicat personalment, directament al Conseller o a qui creguin els de Serveis Territorials, dient que ells els bonifiquen això perquè evidentment legalment ho han de fer, però els recorden que tenen comptes pendents amb l’ajuntament. Que ell no perdria aquesta oportunitat, que creu que és excel·lent, en aquest cas.
    La Sra. Laura Petit diu que la idea està bé, però el que passa és que no serà per correus enviats.
    El Sr. Pau Ibars diu que ara que justament bonifiquen una cosa al Departament d’Ensenyament, creu que és com una opció més de les mil, que seran mil una, i és una opció, que reclamar quan reclames es diferent de reclamar quan estàs a més a més condonant uns diners al Departament d’Ensenyament. Que creu que pot estar bé, que és un suggeriment, evidentment.
    La Sra. Laura Petit diu que, de fet, tot això ve perquè van gairebé obligar a venir al Departament a l’escola Jaume Balmes i la tècnica i les directores van fer una mica de “enredada” perquè es passessin per l’institut, i així els docents de l’institut poguessin tornar a reclamar.
    Que més feina que s’ha fet, més correus que s’han enviat no es pot haver enviat. Que ella ja havia passat a una altra estratègia, que ja la van descartar perquè ja els va explicar que van rebre un últim correu dient que aquells diners que els hi havia promès no se’ls donarien, i per tant va tallar l’estratègia, que era anar afegint gent als correus i van tirar a treballar amb la subvenció que ja els va explicar. Que es va fer el projecte a temps, es va anar contracorrent i es va entrar a temps. Que suposa que aproximadament en mig any sabran el què.
    El Sr. Joan Fontserè diu que al darrer punt de la moció la regidora, la Sra. Laura Petit, els deia que el Departament al gener havia que retirat l’Aula de suport lingüístic.
    Diu que no hi ha cap obligació de bonificar l’ICIO, que és aquesta taula la que ho decidirà.
    Que ell faria el que ha dit el Sr. Pau Ibars, però que, probablement és una estratègia inclús més enllà del que deia la Sra. Laura Petit, ell no els hi bonificaria i a més a més els hi faria arribar que no se’ls ha bonificat i que va a compte de part del que ens deu.
    Diu, en representació del grup Primàries Codines, que s’ho han estat pensant, basat en el què deia el Sr. Pau Ibars, que ja no és el que hi ha pendent sinó que en el darrer punt han estat parlant, per tant ells votaran en contra d’aquesta bonificació.
    El Sr. Pau Ibars diu que no li sembla malament.
    Que poden dir que aquests 1.500 euros van per pagar part d’aquesta persona.
    El Sr. Joan Fontserè diu que els han retirat una aportació, no?
    La Sra. Laura Petit diu que sí.
    El Sr. Joan Fontserè li pregunta a la Sra. Laura Petit què és el que no entén.
    La Sra. Laura Petit pregunta a què es referia, que no sap de quin servei parlava.
    El Sr. Pau Ibars diu que qui diu servei diu...
    El Sr. Joan Fontserè diu que és el més recent, que és el darrer punt.
    La Sra. Laura Petit diu que hi ha tant de serveis que no han rebut els diners...
    El Sr. Joan Fontserè diu que per això ha fet referència dient que hi ha molts.
    La Sra. Laura Petit diu que com que hi ha tants de serveis que no els hi paguen, endarreriments de fa 10 anys.
    Que ara deien que el P2 serà gratuït i resulta que els paguen un import i la diferència l’han de posar ells.
    Que resulta que ara fan classes al setembre i el què es dona és un servei de guarderia portat per la gent de menjador, i com que ells estan lluitant com a poble de donar una educació amb garantia la diferència entre aquest servei de menjador i un servei pedagògic l’entomarà l’ajuntament, si pot. Que hi ha tantes coses que ja no sap a què es refereixen.
    El Sr. Joan Fontserè diu que motiu de més.
    El Sr. Pau Ibars diu que a qualsevol de les coses, en tot cas.
    El Sr. Joan Fontserè diu que ell es referia a un concret que ella ha dit a l’última moció, entre tots els altres. Que aquest és recent perquè es de fa 10 minuts que l’han apuntat.
    La Sra. Laura Petit diu que ella encantada, que amb Ensenyament hi podrien anar molt enyà.
    El Sr. Pau diu que, d’entrada, que es quedin aquests 1.500 euros. Que a ell li sembla bé, li sembla perfecte.
    La Sra. Esther Paracolls pregunta si se’ls podrà dir el perquè no se’ls torna. Que creu que s’hauria de dir.
    La secretària de la Corporació diu que s’ha de contestar perquè l’han demanat.
    La Sra. Esther Paracolls diu que llavors poden dir el perquè no se’ls vol bonificar, per això, per això, per això i per això.
    El Sr. Pol Cabutí pregunta si s’abstenen tots tampoc s’aprova.
    La secretària de la Corporació diu que no, clar, que no s’ha trobat mai amb això.
    Que troba que el més coherent és dir que la retiren, o la voten en contra, però tothom abstenir-se...
    El Sr. Pol Cabutí diu que és una manera de dir que queda aturada, que s’han abstingut perquè han fet aquesta reflexió. Que en el moment que recuperin tots els serveis que necessiten, i que estan cobrint amb diners de l’ajuntament, ho aprovarien.
    Que segurament amb els tempos i això, això ja haurà caducat i serà a la següent.
    La Sra. Mercè Serratacó diu que hi ha dues coses, que ho deixen sobre la taula i es plantegen una estratègia per demanar a ells que si volen una cosa els hi donin una altra a canvi, o són més valents i els hi diuen que no, que no estan d’acord, que no els hi volen donar perquè ells no han complert amb el que sigui.
    Diu que potser si hi ha una possibilitat de que puguin plantejar que la bonificació aquesta està molt bé que se la demanin, però que a canvi volen que els paguin les coses que els deuen, que si hi ha una possibilitat legal de poder-ho fer pensa que potser valdria la pena no entrar tant en el no, sinó en el fet d’anar a negociar.
    Que si a tothom li sembla bé ho poden deixar sobre la taula i van a veure si ho poden negociar. Que l’opció B que ella veu, pel què estan dient tots, és dir que no i els argumenten el perquè no.
    Que pensa que aquí han de preveure una mica, que demana que pensin tots una mica en la prudència de què tenen al mig, que sigui només potestat d’ells i que no surti perjudicat ningú, Sant Feliu.
    El Sr. Pau Ibars diu que, sincerament, amb la llista de greuges que tenen i la poca voluntat i el poc marge que tenen a nivell municipal, al final el més probable és que els diguin que al Departament d’Ensenyament, per bé o per mal, no els ve de 1.500 euros, que ja se’ls poden quedar i no els donen res més, segurament.
    Que creu que és una oportunitat per marcar un perfil polític i que quedi clar que això no es retorna per això, i fer una mil i enèsima llista de greuges, perquè anar a negociar amb el Departament, que està molt bé, i que l’objectiu final segurament és negociar amb el Departament i obtenir millores, però obtenir millores per valor de 1.500 euros diran que zero, creu ell.
    El Sr. Pau Ibars diu que la regidora, la Sra. Laura Petit, els dirà si la voluntat de negociació o la millora d’alguna cosa és gaire alta, que ell creu que no ho és.
    Que creu que guanyen més amb el fet de votar en contra i retornar-ho, i de la repercussió, entre cometes, mediàtica o al carrer i a nivell de mitjans que pugui tenir això, que no pas el fet de deixar-ho sobre la taula, perquè és una cosa que segurament serà atípica, perquè la majoria d’ajuntaments deuen acceptar per defecte les bonificacions aquestes del Departament, doncs ells diuen que no perquè diuen que prou, que ja està, independentment de les millores que es puguin pactar.
    La Sra. Mercè Serratacó diu que li sembla bé, però que torna a dir que es pensin que pot representar per a Sant Feliu la situació. Que li sembla molt bé fer una declaració d’intencions, que està molt bé, però que pensin que ells també depenen d’ells. Que han de ser una mica hàbils en el sentit de fer-ho bé.
    El Sr. Pau Ibars diu que l’últim seria que fos al revés, que els diguessin que com que els han tornat això no els donen no sé què.
    La Sra. Mercè Serratacó diu que és que llavors això no t’ho diran mai, però que hi ha coses que demanes i no tens. Que una mica li agradaria que fessin la reflexió, només això.
    El Sr. Ramón Puig pregunta si seria possible que si no hi ha aquesta bonificació no es faci l’obra que està demanada.
    La Sra. Mercè Serratacó respon que sí, que igual es fa, que no té res a veure una cosa amb l’altra.
    El Sr. Ramón Puig pregunta si l’obra es fa.
    La Sra. Mercè Serratacó respon que i tant, que sempre.
    El Sr. Ramón Puig que aquestes obres fa anys que s’estan reclamant a l’institut.
    La Sra. Mercè Serratacó diu que sí, que l’obra es fa igual, però la bonificació poden dir que sí o que no, però el que vol és que facin la reflexió de que no només és aquest tema concret sinó que tenen molts temes amb aquest Departament de la Generalitat i creu que han de pensar exactament què fan, perquè la gent som humans i no sempre tots som tan perfectes com per no guardar rancors ni coses.
    Que ho sent, però que li agrada ser franca explicant el que pensa i que casi si els hi sembla pensa que es tracta de deixar-ho sobre la taula i mirar-s’ho, per fer-ho bé.
    Pregunta a la secretària de la Corporació si passa alguna cosa si s’esperen al proper Ple.
    La secretària de la Corporació respon que no passa res, que ja s’ha deixat un altre, però és que, a més a més, en el cas de que arribin a la conclusió de que la desestimen, la redactaria d’una altra manera, motivant-la.
    La Sra. Mercè Serratacó diu que evidentment, que ella va per aquí.
    El Sr. Joan Fontserè diu que han començat dient que era un greuge més que es sumava al punt anterior a tots els greuges que hi havia, de les mancances o temes pendents que hi havia, i per aquest fet ells creuen que evidentment que el greuge és molt superior als 1.500 euros, però és el fet de dir que amb això que ells tenen potestat per fer han decidit que no, perquè hi ha tota una sèrie d’elements pendents que no han quedat resolts.
    La Sra. Mercè Serratacó diu que perquè no fan això que deia la secretària de la Corporació, que la redacció que sigui diferent.
    La secretària de la Corporació diu que s’hauria de dir que a la vista d’aquests antecedents i de tot això es denega que aquesta obra es consideri tal, per aquests motius. No perquè l’obra no ho sigui, sinó justificant, que segurament si pensen alguna cosa més sortirà.
    La Sra. Mercè Serratacó pregunta si ho deixen sobre la taula i fan un redactat nou. Que està molt bé la declaració d’intencions, li sembla bé, però han de ser una mica coherents i fer-ho bé.
    La secretària de la Corporació diu que si volen es pot portar a la propera Comissió.
    La Sra. Mercè Serratacó diu que sí, que i tant.

PRECS I PREGUNTES

Les preguntes dels regidors i del públic es poden recuperar a través de l'enllaç de YouTube del vídeo de la sessió: https://www.youtube.com/watch?v=qHicDndKQcE

Darrera actualització: 03.08.2022 | 11:02