Una sala de la Biblioteca plena per escoltar les "Tradicions remeieres dels Caputxins" de fra Valentà Serra
Èxit de convocatòria divendres a la presentació del llibre de fra Valentà Serra de Manresa "Els caputxins i les herbes remeieres", on ha publicat la saviesa dels antics infermers franciscans caputxins que tenen fama de ser mestres en l'ús terapèutic d'herbes remeieres, ungüents, tisanes, xarops i licors balsà mics. L'autor va explicar les principals herbes de la tardor, el tractament de les malalties amb herbes medicinals (preparació, dosificació...) i el bà lsam del bon samarità . Va presentar l'acte l'alcalde Pere Pladevall.
Fra Valentà Serra de Manresa és caputxÃ, historiador i arxiver. Ha escrit llibres i articles sobre la vida i presència dels frares caputxins a Catalunya, la seva cuina i els seus remeis naturals. També col·labora al programa "La nit dels ignorants 2.0" de Catalunya Rà dio. Ha recollit receptes pròpies de la tradició franciscanocaputxina, i les presenta juntament amb un recull de les herbes remeieres més sovint utilitzades en la praxi quotidiana dels antics infermers caputxins.
Ha investigat amb metodologia crÃtica la història institucional dels framenors caputxins de Catalunya des de l'adveniment borbònic (1700) fins a l'esclat de la Guerra Civil (1936); la de les clarisses-caputxines des de la seva fundació a casa nostra (1599) fins al final de la Guerra civil espanyola (1939). També ha estudiat l'evolució del laïcat franciscà vinculat als caputxins en el perÃode contemporani (1883-1957) i la història missionera dels caputxins catalans a ultramar (1680-1989). Actualment investiga l'aportació dels caputxins catalans a la tradició popular i religiosa de Catalunya: el pessebrisme i les devocions populars; la cuina conventual i les herbes remeieres; l'horticultura i jardineria dels frares.
Els caputxins són una branca de l’Orde de Germans Menors fundada per sant Francesc d’AssÃs, que busca una vida més afà a la Regla original. El seu ideari es basa en la vida austera, l’oració i la disciplina.