Cingles de Bertí

Els Cingles de Bertí són un conjunt de cingleres i relleus que formen part de la Serralada Prelitoral i que separen l'altiplà del Moianès de la depressió del Vallès. Reben el nom de la parròquia de Sant Pere de Bertí, d'època romànica, situada a la part central.

S'orienten d'est a oest fent de divisòria natural dels termes municipals de Sant Quirze Safaja i de Bigues i Riells, fins que arriben al nord-oest de Puiggraciós, on torcen en angle recte cap al nord.

Per damunt dels Cingles hi ha les restes de l'antic poble de Bertí, amb l'església parroquial, i un bon nombre de masies, la major part deshabitades i abandonades o, senzillament, en ruïnes.

També s'hi troba tot un conjunt de serres i serrats, muntanyes i valls de sots i torrents, la major part dels quals davallen cap a ponent. També s'hi troben tot de camins que enllaçaven aquestes masies, com el Camí de les Roquetes. El desús d'aquests camins els ha convertit en rutes d'excursionisme, que passen per tot d'indrets emblemàtics per les esplèndides vistes que ofereixen.

Als seus peus, hi abunden els gorgs, les gorges i les balmes.

A l'extrem més occidental de l'espai s'hi troba el seu punt d'interès més popular. Allà, les aigües dels rius Rossinyol i Tenes, així com les pluges i el desgel, han creat el paratge de Sant Miquel del Fai, amb les seves coves, estalactites, estalagmites, formacions rocoses, petits llacs i salts d'aigua.

El cingles del Bertí estan protegits parcialment. El 2002, la Generalitat el va admetre dins el Pla d'Espais d'Interès Natural. En aquest espai protegit s'hi inclouen els termes municipals de Sant Feliu de Codines, Bigues i Riells i Sant Quirze Safaja.

Vegeu situació en el mapa
Darrera actualització: 23.02.2021 | 13:28